Procedència  del nom del nostre centre

Qui era Andrés Manjón  i Manjón?

 

Andrés  Manjón i Manjón va néixer  el 30 de novembre de 1846 en Sargentes de la Lora (Burgos).  D’origen humil, és educat pel seu oncle, rector de Sargentes, i per la seva mare. Segons conten, era un al·lot reticent a anar a l'escola malgrat que tenia grans qualitats per a l'estudi. Finalment, va estudiar filosofia i dret. Respecte a la filosofia va ser molt influenciat per les idees del gran filòsof Immanuel Kant, molt compromès amb els postulats de la Il·lustració, especialment amb al que es  refereix a la supremacia de la raó com a instrument de coneixement intel·lectual, ètic i espiritual.

Acabats els estudis,

va arribar a Valladolid per exercir la docència. Posteriorment,  ocupà la càtedra de Dret Romà a la Universitat de Salamanca. En 1878 guanyà per oposició la càtedra de Dret Eclesiàstic a la Universitat de Santiago de Compostel·la. En 1880 ocupà la mateixa càtedra a Granada, on viurà la resta de la seva vida i a on, en 1885, s'ordenà sacerdot. A la fi de 1889 i segons conten, quan passava davant una de les coves del "Sacromonte", quedà impressionat quan va escoltar als nens recitar "l'Ave María". Es diu que aquest suposat fet  el predisposà molt a iniciar la seva obra pedagògica que es va materialitzar a les anomenades “Escoles de l’Ave María”. La seva idea de l’educació, segons algunes versions, va ser força hereua  de la seva concepció kantiana i de les prescripcions de l’anomenada Escola Activa, iniciada per Johann Heinrich Pestalozzi i desenvolupada per Maria Montesori.

El joc en la pedagogia manjoniana.

El joc és un dels principals aspectes de la pedagogia que va promoure i, si bé Andrés  no va ser el creador d'aquest concepte, va saber desenvolupar-ho extraordinàriament quan el va integrar al currículum de les Escoles de l'Ave María. Aquesta idea sobre la influència pedagògica del joc es basava, segons aquesta concepció, en la necessitat que té el nen, sobretot a l’etapa infantil, de jugar.El joc, des d’aquesta perspectiva, és postulat com a un fet innat  que es manifesta en la naturalesa activa pròpia de l’infant. És per això que el pedagog desenvoluparà una àmplia teoria, que no ha quedat en desús, en la qual propugna el fet d'ensenyar jugant. Teoria, que implantà en el currículum  d’aquelles activitats que són susceptibles d’incorporar-lo, ajudant amb això a una millor retenció de la matèria en les estructures cognoscitives del nen.

Per aquesta raó i observant els jocs dels nens de les Escoles de l'Ave María, idearà diverses "titelles pedagògiques" que podem dividir en dos grups. El primer d'ells està compost pels jocs que construirà a l'empedrat les “plazas de los cármenes”. Aquests, han arribat fins a nosaltres a causa de la naturalesa de la seva materialitat ja que van ser construïts amb components molt resistents, la qual cosa unit a la tradició de les tècniques constructives empleades, típiques de la zona: empedrat granadí i maons de fang cuit, ha permès el seu fàcil manteniment i reparació. Així, podem trobar tot tipus de jocs al llarg del recorregut de les Escoles. Mapes, planetaris, etc., poblen un espai màgic que es desenvolupa en plena naturalesa als peus del conjunt monumental de l’Alhambra i el Generalife.

El segon grup es compon pel que avui podríem anomenar joguines: fitxes, tabletes de fusta, petos amb lletres i nombres..., en definitiva tots aquells objectes la finalitat dels quals era ensenyar jugant.

Principis

En altre context, la vida d’Andrés Manjón s'enquadrà en  dos moments característics de la Història d'Espanya:  ”l’època del regnat d’Isabel II” i  “la Dictadura de Primo de Rivera”. La seva sensibilitat  als esdeveniments del seu temps quedà reflectida  en els seus llibres. Els seus principis queden patents en aquest passatge que se l’atribueix:

“Contra la ignorància, la instrucció fins a on es pugui;  contra l'extrema pobresa, el socors fins a on es pugui; contra la desmoralització de la família, la recta constitució i ordenació d'Espanya; contra l'escàndol públic, la influència d'una moral severa i del bon exemple; contra els mals inveterats  i profunds, remeis seculars i radicals”.

Per què la nostra escola va posar el nom d’Andrés Manjón i Manjón

Maria Lliteres i Gabriel Jordà van ser, en els anys seixanta del segle passat, els impulsors del nostre primer projecte escolar. Precisament perquè mantenien la concepció de l’escola activa, la mateixa que n’Andrés Manjon, i essent aquest un del màxims representats de la citada tendència pedagògica, decidiren  anomenar el centre amb el nom d’aquest intel·lectual. El centre ha tractar de mantenir la seva tasca educativa de forma ininterrompuda des del seu començament, sense renunciar a molts del principis d’en Manjon. Òbviament l’escola s’ha hagut d’adaptar als múltiples, ràpids i successius canvis pels que ha passat, i encara ara passa, el nostre Sistema Educatiu i també als canvis introduïts pels diferents titulars, especialment el darrers deu anys.

Un dels canvis el més significatius es va produir als anys noranta, quan s’aprovà la anomenada LOGSE, Llei Orgànica General del Sistema Educatiu. Aquesta llei va canviar de forma radical el sistema educatiu anterior, homogeneïtzant la estructura i les funcions de tota l’escolarització. Això suposà que el nostre centre hagué de decidir afegir-se  al nou currículum, a la nova metodologia, si volia seguir la seva singladura com a escola concertada.

Un altre canvi important: des de l’any 2007 la gestió  quedà en mans d’un grup de treballadores i treballadors del centre, de professors i personal de servei, constituint-se en la Societat Cooperativa Educativa Manjon. Amb aquesta decisió s’evità, molt probablement, la dissolució de l’escola. Un camí, no obstant, no exempt de problemes, incrementats pels canvis que s’han vingut produint en el tema econòmic general i social del nostre entorn. La cooperativa, però, acceptà el repte.  I aquí estem, al vostre servei, tractant de fer servir els principis que queden definits a la nostra pàgina i que són compatibles en el marc educatiu actual.